lunes, 29 de octubre de 2012

ÀNGELS I ARCÀNGELS



ÀNGELS I ARCÀNGELS

Hem sentit moltes vegades i ens hem preguntat tantes o més que si el sexe dels  àngels existeix, inclús arribem a donar per fet que es un misteri i que hores d'ara encara estar per esbrinar.

Tampoc tinc tan clar si els Arcàngels tenen sexe, probablement si ho mirem amb un entorn militar estan amb un rang mes elevat i s'entén que gaudeixen d'atributs suficients per poder desenvolupar la seva tasca, al menys en Gabriel que es si no m'equivoco el que representa o el que s'emparenta amb el de Defensa.

Dons be, si extra-polaritzem al àngels i als arcàngels en els nostres dies, diria que el Sr. Rubalcaba podria ser perfectament un arcàngel, no pels seus atributs que probablement tingui amb mes o menys quantitat, pes o dimensions, sinó pel rang que ocupa vers un exercit d'àngels, aquests si, amb tota la simbologia , les dubtes que generen els propis àngels, tret de les simpatitzants que tal com la natura les ha fet no generen cap mena de dubte en quan a sexe i totes en quan a comportament de la mateixa manera que els seus companys.

Desprès de la batzacada del 2010 en el nostre país i ara fa pocs dies a dos comunitats del país veí Galícia i Euskadi, va l'arcàngel o el seu sots-tinent i ens diuen que, analitzats part dels resultats, sembla ser que la culpa de tot la tenen els votants Socialistes que tots amb massa van quedar-se a casa veient la tele i pensant que ja anirà al nostre veí i així successivament fins a perdre tots el escons que han perdut, tinc que reconèixer que es una manera curiosa de veure les coses.

A tot això crec que es molt curiós veure com tot l'eixam de polítics siguin del partit que siguin quan estan a la oposició tenen claríssim tot el que es te que fer i en canvi, quan guanyen les eleccions i juren davant els evangelis o de la constitució, a partir d'aquell moment es perd la claredat que tenien i entra la foscor més gran que mai havien patit.

Crec que no afrontar les coses com son només porta a una batzacada més gran, la gent podem creure amb una cosa o amb un altra, si més no, quan una persona mira a l'altra i li diu a la cara francament la veritat, encara que aquesta no agradi sentir, en el fons, s'agraeix, al menys que no t'hagin volgut enganyar.

En els darrers anys tenim alguns exemples de comportaments d’arcàngels com l'arcàngel "AZ" que en el seu moment no va voler  parlar de la "bombolla", l'arcàngel "ZP" no volia sentir dir res de la "crisi" i només veia “brots verds”, l'arcàngel "RY" ni sentir dir res de "rescat" encara que aquest enlloc de veure brots verds va veure “hilillos de plastilina” que sortien d’un vaixell enfonsat i ara l'arcàngel "RB" actualment a la oposició imposant a tort i a dret la paraula "federal", au d’aquells que gosin parlar d’independència, mai més veuran el sol, no podran entrar en el cel, restaran en les tenebres i seguiran sense tenir sexe, perdó, volia dir sense saber que eren o què son i mentrestant, vostè sense voler reconèixer que al carrer van sortir més de quatre i mes de vuit cridant una paraula que no començava per la "F" de federalisme, sinó que començava per la "I" de Independència.

Sr . Arcàngel, si us plau, vagi buscant el sexe dels àngels, potser no el trobarà; però si va buscant una mica millor i amb honestedat política potser trobi entre mig de totes les paraules amagades i les que no es volen pronunciar unes sigles com PSC que un dia no massa llunya significava "Partir Socialista de Catalunya"

jueves, 18 de octubre de 2012

LOS SEPULTUREROS DE LA DEMOCRACIA

A MODO DE INTRODUCCION

Mi intención, al escribir en este blog, era tratar las diferencias entre las maneras de opinar sobre las decisiones propias o de otros, a través del nivel de imparcialidad de los opinantes, con la intención de dejar claras las diferencias entre quien actúa, o lo intenta al menos, correctamente y quien se escuda en el "color del cristal" para no reconocer que su criterio está condicionado por su parcialidad, su propio interés o la defensa del de aquellos de quienes depende.  

Intención, de la que pensaba excluir la Política, en parte por no adentrarme en arenas movedizas, el terreno favorito de los políticos, porque es tan variable e inseguro como su criterio, su ética y sus decisiones. Pensaba hacerlo sobre otros temas, fueran actuales o pasados, como El Cuadro del Campeonato Social, porque considero la Política, al menos la española, un caso perdido. Al decir, "caso perdido", me refiero a que sea cual sea el partido que se coja, a la derecha, en el centro o a la izquierda; estatal o nacionalista y esté en el Poder o en la Oposición, no hay nada que hacer.

Después de cerca de 40 años de Democracia, lo normal es pelearse como perros y gatos, utilizar la cabeza para embestir y no para razonar y cuando aparece un político que se expresa con cordura y aporta ideas y proyectos con pies y cabeza, se convierte en cuestión de semanas o de días, en blanco de las iras tanto de sus adversarios políticos, como de los compañeros de su propio partido, a los que deja en evidencia con su inteligencia, su inconformismo o su capacidad de trabajo.

Sin embargo, la lectura de "Los límites morales (la falsa moralidad)", "Los tiempos cambian... los colores siguen" y, muy especialmente, la "Carta abierta al ministro Wert" de Xavier Gusi, publicada en su muro, en Facebook y que recomiendo fervientemente leer, avivan mi memoria, despiertan mi espíritu combativo y me obligan a unirme a estas buenas personas en su lucha por hacer vencer a la Inteligencia frente al Cerrilismo, al Saber frente a la Ignorancia y hacer ver que es imprescindible analizar con rigor para poder intentar comprender antes de Juzgar y, si no se consigue, al menos, respetar.

Me emplazo a mí mismo, pues, a unirme a esta tarea, aunque, no está en mi ánimo descuidar otras. El título es una imitación de un libro de Victor Alba, "Los sepultureros de la República" que leí hace ya bastantes años y que no es la primera vez que plagio, porque siempre he pensado que es preferible una buena imitación (siempre que sea oportuna), que un mal original. Por otra parte, ya en un plan más cínico, el verdadero autor, caso de que esté vivo y se disguste si considera que es una imitación desafortunada, siempre podrá decir aquello de, "bienaventurados mis imitadores porque de ellos serán mis defectos".