miércoles, 5 de noviembre de 2014

ROSA PARKS

La ROSA....


Aquell primer dia del mes de desembre de 1955, la Rosa estava cansada.

Cansada de treballar, cansada de sentir massa vegades comentaris que li feien mal i sobretot, cansada d'escoltar el que li deien que havia de fer.

Aquell primer dia del mes de desembre de 1955, la Rosa, com cada día ho feia, havia pujat a l'autobús i miraculosament va trobar un lloc per seure, anava cap a casa seva i segurament tenia al cap el que fer per a dinar o sopar, vers el que tenia a casa o el que havia de comprar.

De sobte, creu sentir al conductor de l'autobús que li diu "tens que aixecar-te del seient on estàs perquè ha pujat un senyor de raça blanca i  dret esta segut en el teu lloc, la Rosa se'l mira i quan comença a fer l'acció per llevar-se, de sobte, es torna a seure i li diu que NO!!, NO es vol aixecar, NO vol tornar a obeir pel sol fet del seu color de pell, per molt que ho digui la llei i la CONSTITUCIO, NO, NO i NO.

Al veure l'acte de DESOBEDIÈNCIA de la Rosa, el conductor parà l'autobús i es va crear el corresponent "terrabastall" que va dur per fi a la Rosa a la presó per "alterar l'ordre" que podríem dir "l'ordre establert".

Els plans de la Rosa aquell dia, per NO llevar-se del seu seient, es van canviar. El problema del sopar va passar a un segon, tercer o quart punt en ordre de feina.

La Rosa, aquella tarde va ser fitxada, fotografiada i haver de posar el seu nom abans de ser encarcel·lada..... ROSA PARKS, data de naixement, un quatre de febrer de 1913.

A tot això i el sentir la notícia, es posar en marxa un pastor baptista, poc conegut aleshores i que va fer costat a la Rosa, era un tal Martin Luther King i ves per on, se'ls hi ocorre que podrien CONVOCAR a tota la població de color que no puges als autobusos públics i que es desplacin a peu o amb els mitjans de transports col·lectius propis.









En poc temps, els autobusos públics anaven pràcticament buits i en moltes ocasions sense ningú, el que originà que entressin en pèrdues i les autoritats del transport del moment no els hi quedar més remei que ACABAR amb l'anomenada pràctica de "LA SEGREGACIÓ RACIAL" a tots els autobusos.

Finalment, l'any 1956 la llei segregacionista arribà a la Cort Suprema dels Estats Units que va declarar INCONSTITUCIONAL, la segregació en el transport.


Ves per on, qui ho diria, que aquell primer dia de desembre de 1955 quan la Rosa NO es va voler aixecar del seu seient va aconseguir posar DRETS una gran multitud.

La Rosa va morir un 24 d'octubre del 2005 i sis dies després, les seves restes mortals van ser honrades a la Rotonda del Capitoli essent la primera dona en aconseguir aquest honor i la segona persona afroamericana.

Hem pregunto, a dia d'avui, si ens passes això, quantes Roses, Jordis, Laies, Ramons, Maries, Joseps, Paquites i Lluïsos d'aquest el nostre país, podem ser capaços d'AIXECAR-NOS del seient i posar la papereta a la Urna, i no mirar enrere, encara que ens estiguin cridant que hem de SEURE.


Es veu que el cridaner sembla que podria ser un conductor de barba quasi blanca i de dubtosa reputació.




DOC BLANCH


Rosa Parks (04.02.1913 / 24.10.2005)



1 comentario:

  1. Bona feina Josep Maria. Està clar que totes les revolucions i els canvis socials importants han començat per saltar-se alguna (o vàries) lleis. Les lleis han de recollir les demandes socials i defensar la convivència de les diferents persones a la societat, no pot anar contra corrent perquè llavors tenim un problema.

    Si ho extrapolem a la situació política que estem vivint a Catalunya, està clar que la llei en aquests moments no està permeten el què la societat catalana, en majoría, està demandant i s'ahn de donar compte de què aixó ho han de canviar, però no ara, no, ja fa an ys que ho havien de haver canviat.

    A la societat se la pot silenciar, fins i tot reprimir, però el problema social que no s'ha arreglat, en un moment o altre, tornarà a sortir. Durant la dictadura franquista, al poble català s'ens va silenciar, s'ens va reprimir i s'ens va perseguir fins la sacietat, però no s'ens va anul.lar, ans al contrari, hem tornat perquè el nostre cas no ha quedat sol.lucionat. Pot ser ara, pot ser d'aqui uns anys, però al final ho aconseguirem.

    La història està plena de grans dictadures que van voler anul.lar pobles i van reunificar territoris per la força, l'antiga URSS o la exJugoslavia, i al final les diferents societats, els diferents països o petits estats, van tornar als seus orígens, perquè així ho volien els seus ciutadas, nosaltres no serem una excepció, la diferència és que, mentre els primers ho van haver d'aconseguir deixant-se vides humanes pel camí, nosaltres ho aconseguirem per la vía pacífica, i serem, d'aquesta manera, un altre exmeple per a tota la comunitat internacional.

    Gràcies Josep María, per donarme la oportunitat.
    XAVI.

    ResponderEliminar