miércoles, 5 de noviembre de 2014

ROSA PARKS

La ROSA....


Aquell primer dia del mes de desembre de 1955, la Rosa estava cansada.

Cansada de treballar, cansada de sentir massa vegades comentaris que li feien mal i sobretot, cansada d'escoltar el que li deien que havia de fer.

Aquell primer dia del mes de desembre de 1955, la Rosa, com cada día ho feia, havia pujat a l'autobús i miraculosament va trobar un lloc per seure, anava cap a casa seva i segurament tenia al cap el que fer per a dinar o sopar, vers el que tenia a casa o el que havia de comprar.

De sobte, creu sentir al conductor de l'autobús que li diu "tens que aixecar-te del seient on estàs perquè ha pujat un senyor de raça blanca i  dret esta segut en el teu lloc, la Rosa se'l mira i quan comença a fer l'acció per llevar-se, de sobte, es torna a seure i li diu que NO!!, NO es vol aixecar, NO vol tornar a obeir pel sol fet del seu color de pell, per molt que ho digui la llei i la CONSTITUCIO, NO, NO i NO.

Al veure l'acte de DESOBEDIÈNCIA de la Rosa, el conductor parà l'autobús i es va crear el corresponent "terrabastall" que va dur per fi a la Rosa a la presó per "alterar l'ordre" que podríem dir "l'ordre establert".

Els plans de la Rosa aquell dia, per NO llevar-se del seu seient, es van canviar. El problema del sopar va passar a un segon, tercer o quart punt en ordre de feina.

La Rosa, aquella tarde va ser fitxada, fotografiada i haver de posar el seu nom abans de ser encarcel·lada..... ROSA PARKS, data de naixement, un quatre de febrer de 1913.

A tot això i el sentir la notícia, es posar en marxa un pastor baptista, poc conegut aleshores i que va fer costat a la Rosa, era un tal Martin Luther King i ves per on, se'ls hi ocorre que podrien CONVOCAR a tota la població de color que no puges als autobusos públics i que es desplacin a peu o amb els mitjans de transports col·lectius propis.









En poc temps, els autobusos públics anaven pràcticament buits i en moltes ocasions sense ningú, el que originà que entressin en pèrdues i les autoritats del transport del moment no els hi quedar més remei que ACABAR amb l'anomenada pràctica de "LA SEGREGACIÓ RACIAL" a tots els autobusos.

Finalment, l'any 1956 la llei segregacionista arribà a la Cort Suprema dels Estats Units que va declarar INCONSTITUCIONAL, la segregació en el transport.


Ves per on, qui ho diria, que aquell primer dia de desembre de 1955 quan la Rosa NO es va voler aixecar del seu seient va aconseguir posar DRETS una gran multitud.

La Rosa va morir un 24 d'octubre del 2005 i sis dies després, les seves restes mortals van ser honrades a la Rotonda del Capitoli essent la primera dona en aconseguir aquest honor i la segona persona afroamericana.

Hem pregunto, a dia d'avui, si ens passes això, quantes Roses, Jordis, Laies, Ramons, Maries, Joseps, Paquites i Lluïsos d'aquest el nostre país, podem ser capaços d'AIXECAR-NOS del seient i posar la papereta a la Urna, i no mirar enrere, encara que ens estiguin cridant que hem de SEURE.


Es veu que el cridaner sembla que podria ser un conductor de barba quasi blanca i de dubtosa reputació.




DOC BLANCH


Rosa Parks (04.02.1913 / 24.10.2005)



No hay comentarios:

Publicar un comentario